Amics: us confeso que no és cap engany, però, pot revestir-se d'un gran error, o d'una gran veritat... o d'ambdòs... Els pensaments de la ment esdevenen una gran disfressa del real. La ment és la ment i els seus pensaments. El real és el real...amagat, que tot ho sosté. L'encinistrament de la ment en sa quietud, certament, permet de fer les coses millor, amb més consciència vivencial. "...governeu-vos per la Llei de la vida...! QUI OBSERVA LA VIDA LLIUREMENT, HI PARTICIPA REALMENT. ramonjah.

dilluns, 13 d’abril de 2009


...BON JESÚS DE NOSTRA PAU...
...Moltes gràcies per donar-me ànims en aquest intent de compartir el valor més preciat que es pot tenir: l'amistat de Jesús. Que Ell personalment ens dòna a tot qui l'acull i l'escolta a Ell...directament per la nostra fe, com un primer pas, (pasqua...) vers la seva realitat en nosaltres. Crec que les Escriptures, estan bé, però sempre són com una interpretació personal d'algún fidel en Ell. Si anem a la Font d'Ell en nosaltres...sempre hi trobarem el que hi posem...amb el seu toc de gràcia i de llum de nostra fe des d'Ell.
..."Qui observa la vida en llibertat, (amb respecte tal qual és, sense cap interferència de nostres desijos...amb llibertat pròpia), hi participa en realitat." ...sembla que sols podrem accedir al real, si som lliures de tota imatge de nosaltres mateixos...
I tot això ens demanda, principalment, d'autenticitat amb nosaltres mateixos.
...un "omplir-se" de consciència en sa presència...i un "buidar-se" de tota imatge de possessió espiritual que puguem retenir d'Ell al nostre cor...
Ell, esdevé realment el nostre "amant" totalment desconegut.
Salutacions.
ramonjah

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Seguidors

Dades personals

La meva foto
Lleida, Catalunya, Spain
Tot el que vull dir, és el cor que ho diu... La vida humana, la fem molt complicada... Sembla, que en el fons, tothom, cerquem el mateix: despertar en nosaltres aquell qui és real, autèntic... aquell qui som pel Qui És U, per Déu mateix... Trobar el nostre lloc, aquí, trobar la persona que som... encara que cadascú a la seva manera i segons les creences pròpies... Aquesta recerca del real, ens demanda de fer un treball interior de deixar fluir la natura original que és, i un treball mental de clarificar, asserenar, i aquietar la nostra ment, també de pacificar el nostre cor i vitalitzar el nostre cos. "Omplir" de consciència tot el nostre viure. "Buidar-se" de tot sentit de possessió... Tota aquesta disciplina de les idees, dels sentiments i de les energies, esdevé una preparació bàsica i excel·lent per respondre amb eficàcia al nostre món concret de cada dia. Personalment, sento que tota disciplina ha de ser entesa com un viure integrat, més que com una tècnica. Clar que la ment necessita d'un ordre i d'una concentració, per funcionar bé... retornar a l'estructura global essencial de si... i algun dia, per sorpresa, tota separtivitat, desapareixerà... Salut...amics.