Amics: us confeso que no és cap engany, però, pot revestir-se d'un gran error, o d'una gran veritat... o d'ambdòs... Els pensaments de la ment esdevenen una gran disfressa del real. La ment és la ment i els seus pensaments. El real és el real...amagat, que tot ho sosté. L'encinistrament de la ment en sa quietud, certament, permet de fer les coses millor, amb més consciència vivencial. "...governeu-vos per la Llei de la vida...! QUI OBSERVA LA VIDA LLIUREMENT, HI PARTICIPA REALMENT. ramonjah.

divendres, 17 d’abril de 2009


...


...PERSONATGES EN ESTAT "D'ENGROCS", AMAGATS SOTA ELS COLORS...

...UN SOL COR: PARE NOSTRE DEL CEL!

...

...


...CAP-COR-COS: "ENGROCS"...

...JESÚS AMIC PER SEMPRE...
...JESÚS "AMA-RILLO","ENGROC" COMÚ...
...AIXÍ COM HI HA UN IOGA SOCIAL I UN PERSONAL,
...AIXÍ COM HI HA UNA PREGÀRIA SOCIAL I UNA PERSONAL,
...AIXÍ, POT HAVER-HI UNS "AMA-RILLOS", "ENGROCS" SOCIALS I UNS PERSONALS...

...LA BELLESA DE LA VIDA D'EXISTIR TAL COM ÉS!
EN RELACIÓ "D'AMA-RILLO", "D'ENGROC" ENTRE EL CAP-COR-COS.

O ENTRE ELS PERSONATGES DELS 7, 14, 21, 28, 35, 49...
SÓN TOTS DIFERENTS, PERÒ, UN FONS COMÚ ENS COMUNICA EN UNA RELACIÓ "D'AMA-RILLOS", "D'ENGROCS"
I ENS MANTÉ EN HARMONIA TOTA LA VIDA.

23*7=161 TENIM TEMPS PER ACABAR AQUEST ESCENARI DE SIMPLICITATS,
DEL BATECS DEL COR-MOTOR DEL SER.

...RELACIÓ "D'AMA-RILLOS", "D'ENGROCS" AMB EL MÓN ESPIRITUAL PERSONAL:
COMUNITAT VIVENT DE DÉU VIVENT.

...TOTA RELACIÓ HUMANA, POT ESDEVENIR UNA RELACIÓ "D'AMA-RILLOS", "D'ENGROCS":
RELACIÓ-COMUNICACIÓ-DONACIÓ,
UNIVERSAL,
VITAL,
REAL.

dilluns, 13 d’abril de 2009


...POBLES ESCOLTEU...
"...Com ho he projectat,
ho ejecutaré!..."
(Isaïes 46, 9-11)

...TOT ACABARÀ BÉ...
...bon Jesús tingueu pietat de jo...
...El Pla de Déu, esdevé salvació-realització,
i no destrucció, sinó créixer en Ell,
créixer en la veritat, bellesa i llibertat del seu sant Regne de l'amor:
Jesús es fa persona, solament,
per relacionar-se, comunicar-se i donar-se amb tota persona,
solament, amb total independència de tot credo, cultura, nacionalitat i ideologia,
solament, de persona a persona, vers la veritat de tot que és:
la vida en directe del Pare Etern:
claretat, joia, llibertat, autenticitat, complitud, creativitat, tot és possible!
amb la constància de la fe del qui és!
SÍ, PODEM! TOT ACABARÀ BÉ!
Aquesta esdevé una bella oportunitat de conciliar,
d'encontre en l'eficàcia de les millors solucions,
per a tots el problemes i desgràcies de cada persona,
en el concret global del nostre món.

...BON JESÚS DE NOSTRA PAU...
...Moltes gràcies per donar-me ànims en aquest intent de compartir el valor més preciat que es pot tenir: l'amistat de Jesús. Que Ell personalment ens dòna a tot qui l'acull i l'escolta a Ell...directament per la nostra fe, com un primer pas, (pasqua...) vers la seva realitat en nosaltres. Crec que les Escriptures, estan bé, però sempre són com una interpretació personal d'algún fidel en Ell. Si anem a la Font d'Ell en nosaltres...sempre hi trobarem el que hi posem...amb el seu toc de gràcia i de llum de nostra fe des d'Ell.
..."Qui observa la vida en llibertat, (amb respecte tal qual és, sense cap interferència de nostres desijos...amb llibertat pròpia), hi participa en realitat." ...sembla que sols podrem accedir al real, si som lliures de tota imatge de nosaltres mateixos...
I tot això ens demanda, principalment, d'autenticitat amb nosaltres mateixos.
...un "omplir-se" de consciència en sa presència...i un "buidar-se" de tota imatge de possessió espiritual que puguem retenir d'Ell al nostre cor...
Ell, esdevé realment el nostre "amant" totalment desconegut.
Salutacions.
ramonjah

...CONTEXT...GLOBAL ORIGINAL...
...Hola Ramón,
Jo ara veig els temes religiosos com un parany i un caliu de sectes.
El tema espiritual el veig de portes endins com algo íntim i molt personal i de portes en fora com algo genys impositiu molt lliure i deslligat de dogmes i de convencionalismes heretats de diverses religions. Em mereixen respecte les persones que aprofundeixen en el coneixement de si mateixes amb serietat, de forma austera, callada, seriosa i perseverant però no crec en formules màgiques.
Cada cop descobreixo millor que tots els paranys, les culpes, els pecats i els miracles del cristianisme no són més que una barrera que cal franquejar.
Tot és molt més senzill i molt més a l'abast de tothom. Tot és molt més simple, més personal i més íntim. És com qui ha d'aprendre a valorar les coses més senzilles i més petites. No es tracta de reflexionar en res, ni de cercar mentalment res, és més bé un apropament vital. Els erudits en poden dir fe segons la religió de la que es tracti però es tant sols una forma de donar nom a algo que va més enllà de ser nombrat com passa en les coses més essencials de la vida. En comptes de tenir fe també es podría dir tenir vida o estar despert o haver tornat a néixer o no dir res que em sembla que en aquestes situacions es el mes escaient...
Salutacions.
Toni


...CONTEXT...Espiritual personal i Espiritual Essencial vers el Real.

Moltes gràcies per contestarme, ja entenc que el món espiritual és tot molt personal, però, potser caldria diferenciar entre l'espiritual-personal, "com el bestit...", de l'espiritual-real, el més central, més real, més essencial, més desconegut que pot haver-hi, que diriem que és del..."cor prufund"...per donar-li algun nom.
Certament, crec que en el "cristianisme" i en altres "religions", "ideologies" i "partits"... en nom de l'espiritual, i del bé social...s'ha fet molt de mal, molt d'engany, molt de parany del real per si, molta manupulació de la realitat.
La mentalitat occidental, bàsicament del món "romà" i del món d'aquí o d'allí, han fet un déu, "una imatge de poder", a la seva imatge personal...a la recerca del poder material i espiritual, no han dubtat en utilitzar el nom diví, per a un interés purament personal de sa persona, estat o imperi...el gran engany de nostra història...que encara dura i estem patin...morals i polítiques d'exclusió de tot lo altre...avui en nostre món "lliure", més que ahir, encara l'engany, el parany, l'exclusió, esdevé la primera norma de tot "poder", local o global. I aquí, crec que rau el problema, si Déu qui és Déu mateix...comenci a fer "neteja", no en quedarà res, ni ningú...i abans que tot això pugui passar, Ell, qui és real, sempre nou i totalment desconegut, esdevé nostra petita pau personal i al mateix temps la Gran Pau del Real en nostre món global. I aquí comença la iniciativa i la responsabilitat de cadascú, en "cercar", en "evocar", en "pregar", en "estimar", en "voler fluir", en viure el real en si.
Salutacions.
ramonjah

diumenge, 5 d’abril de 2009



...mirada del cor profund des d'Ell.


ARUNACHALA ÉS.

...renuncia a la identitat del cos-cor-cap...
..."Per què donar dolços a aquest fragment d'un cos?"

dissabte, 4 d’abril de 2009



...U...
"...Jesús digué: <...jo moro, però, que tots visquin, PARE.>
...<...estimaràs Déu sobre tot jo...>
...decentrament de tot jo...
...davant la mort, amor...davant la vida, amor...més enllà de si.
...Pare nostre del Cel Original...Santa Maria Verge...


genoma de la pau

divendres, 3 d’abril de 2009



LLÀNTIA D'OLI DE LA PAU

Seguidors

Dades personals

La meva foto
Lleida, Catalunya, Spain
Tot el que vull dir, és el cor que ho diu... La vida humana, la fem molt complicada... Sembla, que en el fons, tothom, cerquem el mateix: despertar en nosaltres aquell qui és real, autèntic... aquell qui som pel Qui És U, per Déu mateix... Trobar el nostre lloc, aquí, trobar la persona que som... encara que cadascú a la seva manera i segons les creences pròpies... Aquesta recerca del real, ens demanda de fer un treball interior de deixar fluir la natura original que és, i un treball mental de clarificar, asserenar, i aquietar la nostra ment, també de pacificar el nostre cor i vitalitzar el nostre cos. "Omplir" de consciència tot el nostre viure. "Buidar-se" de tot sentit de possessió... Tota aquesta disciplina de les idees, dels sentiments i de les energies, esdevé una preparació bàsica i excel·lent per respondre amb eficàcia al nostre món concret de cada dia. Personalment, sento que tota disciplina ha de ser entesa com un viure integrat, més que com una tècnica. Clar que la ment necessita d'un ordre i d'una concentració, per funcionar bé... retornar a l'estructura global essencial de si... i algun dia, per sorpresa, tota separtivitat, desapareixerà... Salut...amics.