...CONTEXT...Espiritual personal i Espiritual Essencial vers el Real.

Moltes gràcies per contestarme, ja entenc que el món espiritual és tot molt personal, però, potser caldria diferenciar entre l'espiritual-personal, "com el bestit...", de l'espiritual-real, el més central, més real, més essencial, més desconegut que pot haver-hi, que diriem que és del..."cor prufund"...per donar-li algun nom.
Certament, crec que en el "cristianisme" i en altres "religions", "ideologies" i "partits"... en nom de l'espiritual, i del bé social...s'ha fet molt de mal, molt d'engany, molt de parany del real per si, molta manupulació de la realitat.
La mentalitat occidental, bàsicament del món "romà" i del món d'aquí o d'allí, han fet un déu, "una imatge de poder", a la seva imatge personal...a la recerca del poder material i espiritual, no han dubtat en utilitzar el nom diví, per a un interés purament personal de sa persona, estat o imperi...el gran engany de nostra història...que encara dura i estem patin...morals i polítiques d'exclusió de tot lo altre...avui en nostre món "lliure", més que ahir, encara l'engany, el parany, l'exclusió, esdevé la primera norma de tot "poder", local o global. I aquí, crec que rau el problema, si Déu qui és Déu mateix...comenci a fer "neteja", no en quedarà res, ni ningú...i abans que tot això pugui passar, Ell, qui és real, sempre nou i totalment desconegut, esdevé nostra petita pau personal i al mateix temps la Gran Pau del Real en nostre món global. I aquí comença la iniciativa i la responsabilitat de cadascú, en "cercar", en "evocar", en "pregar", en "estimar", en "voler fluir", en viure el real en si.
Salutacions.
ramonjah