Amics: us confeso que no és cap engany, però, pot revestir-se d'un gran error, o d'una gran veritat... o d'ambdòs... Els pensaments de la ment esdevenen una gran disfressa del real. La ment és la ment i els seus pensaments. El real és el real...amagat, que tot ho sosté. L'encinistrament de la ment en sa quietud, certament, permet de fer les coses millor, amb més consciència vivencial. "...governeu-vos per la Llei de la vida...! QUI OBSERVA LA VIDA LLIUREMENT, HI PARTICIPA REALMENT. ramonjah.

dilluns, 13 d’abril del 2009



...CONTEXT...Espiritual personal i Espiritual Essencial vers el Real.

Moltes gràcies per contestarme, ja entenc que el món espiritual és tot molt personal, però, potser caldria diferenciar entre l'espiritual-personal, "com el bestit...", de l'espiritual-real, el més central, més real, més essencial, més desconegut que pot haver-hi, que diriem que és del..."cor prufund"...per donar-li algun nom.
Certament, crec que en el "cristianisme" i en altres "religions", "ideologies" i "partits"... en nom de l'espiritual, i del bé social...s'ha fet molt de mal, molt d'engany, molt de parany del real per si, molta manupulació de la realitat.
La mentalitat occidental, bàsicament del món "romà" i del món d'aquí o d'allí, han fet un déu, "una imatge de poder", a la seva imatge personal...a la recerca del poder material i espiritual, no han dubtat en utilitzar el nom diví, per a un interés purament personal de sa persona, estat o imperi...el gran engany de nostra història...que encara dura i estem patin...morals i polítiques d'exclusió de tot lo altre...avui en nostre món "lliure", més que ahir, encara l'engany, el parany, l'exclusió, esdevé la primera norma de tot "poder", local o global. I aquí, crec que rau el problema, si Déu qui és Déu mateix...comenci a fer "neteja", no en quedarà res, ni ningú...i abans que tot això pugui passar, Ell, qui és real, sempre nou i totalment desconegut, esdevé nostra petita pau personal i al mateix temps la Gran Pau del Real en nostre món global. I aquí comença la iniciativa i la responsabilitat de cadascú, en "cercar", en "evocar", en "pregar", en "estimar", en "voler fluir", en viure el real en si.
Salutacions.
ramonjah

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Seguidors

Dades personals

La meva foto
Lleida, Catalunya, Spain
Tot el que vull dir, és el cor que ho diu... La vida humana, la fem molt complicada... Sembla, que en el fons, tothom, cerquem el mateix: despertar en nosaltres aquell qui és real, autèntic... aquell qui som pel Qui És U, per Déu mateix... Trobar el nostre lloc, aquí, trobar la persona que som... encara que cadascú a la seva manera i segons les creences pròpies... Aquesta recerca del real, ens demanda de fer un treball interior de deixar fluir la natura original que és, i un treball mental de clarificar, asserenar, i aquietar la nostra ment, també de pacificar el nostre cor i vitalitzar el nostre cos. "Omplir" de consciència tot el nostre viure. "Buidar-se" de tot sentit de possessió... Tota aquesta disciplina de les idees, dels sentiments i de les energies, esdevé una preparació bàsica i excel·lent per respondre amb eficàcia al nostre món concret de cada dia. Personalment, sento que tota disciplina ha de ser entesa com un viure integrat, més que com una tècnica. Clar que la ment necessita d'un ordre i d'una concentració, per funcionar bé... retornar a l'estructura global essencial de si... i algun dia, per sorpresa, tota separtivitat, desapareixerà... Salut...amics.